L’any 2000 esperà vem un cataclisme que no va arribar mai. Per tant, vam començar a buscar una manera de guanyar-nos la vida. No ens va costar massa, la veritat, vam trobar de seguida que ens agradaven les arts escèniques, el teatre, el clown, el circ, etc. Aixà que vam decidir ajuntar totes aquestes coses que tant ens agraden i trobar un llenguatge propi. I amb paciència i sentit de l’humor va començar l’aventura del que 4 anys més tard seria cia. Passerell. I aquà estem uns quants anys més tard i unes quantes arrugues de més jugant a fer teatre com quan érem petites i la mare ens renyava per què mai guardà vem les disfresses quan era hora de sopar.
MAR BASANY i MARTĂŤ
Vaig nĂ©ixer una matinada de finals de setembre. Senyalo aquesta dada com a important per què mai mĂ©s m’he tornat a aixecar tan d’hora. De petita volia ser escriptora, però un dia vaig pujar a l’escenari i em va semblar que això era el que volia fer la resta de la meva vida. Quan vaig tenir l’edat vaig anar a l’escola d’art dramĂ tic “Teatro Estudio VĂctor Hernando” i desprĂ©s a la Universitat Ca’ Foscari a Venècia amb els canals de fons vaig estudiar “Tècniques de les Arts i de l’Espectacle”, i amb la meva germana una apassionada del circ, vĂ rem ficar-nos en aquest somni de La Colombina.
.
AURORA BASANY I MARTĂŤ
Vaig venir un meravellós dia de primavera ple de sol a les 12 del migdia. La veritat, no tenia ganes de sortir, però un senyor amb bata blanca estava entestat a fer-me fora del ventre de la meva mare i comencés una vida en solitari. Vaig passar la infà ncia enfilada damunt dels arbres collint fruits secs i al club de gimnà stica. En complir 16 anys vaig apuntar-me a fer acrobà cia i a partir d’aquà ha estat un no parar. Vaig estudiar circ a LA RIERETA, i també vaig fer cursos de teles i verticals a l’Escola de Circ Rogelio Rivel i més tard acrobà cia al club esportiu de la INEF de Barcelona i amb la meva germana hem posat en marxa el nostre somni en comú de La Colombina.
